La cançó és un homenatge a la poetessa Alfonsina Storni, que es va suïcidar el 1938 a Mar de l'Argent, saltant a l'aigua des d'una escullera, tot i que, segons la cançó, es va internar lentament al mar. Aquesta connexió ha originat un rumor molt estès però erroni, segons el qual la lletra de la cançó va ser originalment la carta de suïcidi de la poetessa, composada més tard per Felix Luna i Ariel Ramirez. Escoltem la meravellosa versió que en fa la Sílvia Pérez Cruz.