Avui fa 50 anys de la mort de l'escriptora escalenca Caterina Albert, un aniversari del que se'n fan ressò tots els mitjans de comunicació catalans. Sens dubte la seva novel·la Solitud és l'obra més coneguda. En la difusió del llegat de Víctor Català hi ha tingut un paper essencial en seu nebot, el compositor Lluís Albert.
El 27 de gener de 1966 va morir l'escriptora escalenca Caterina Albert, coneguda universalment com Víctor Català, el pseudònim que feia servir per les seves publicacions.
La magnitud com a persona i escriptora de Caterina Albert quedava reflectida el dia del seu enterrament, amb centenars de persones acompanyant el cotxe fúnebre des de l'església fins al cementiri marí, amb la majoria de vilatans de l'Escala i també moltes persones vingudes d'arreu de Catalunya, que li van voler dir l'últim adéu.
Per la correspondència que s'ha conegut de l'escriptora amb personatges il·lustres en tots els àmbits, era coneixedora de l'important paper que tenia dins la societat catalana, però mai en va voler ser protagonista, tal com recorda el seu nebot i fillol, el compositor Lluís Albert.
Sens dubte la seva novel·la més coneguda és Solitud, que per exemple, llegien tots i cadascun dels diputats del Parlament de Catalunya quan es celebrava el centenari del seu naixement.
De la difusió del llegat i que la memòria de Víctor Català es mantingui viva se n'ha encarregat Lluís Albert, sacrificant en gran part la seva carrera musical.
L'aniversari dels 50 anys de la mort de Víctor Català es reflecteix en pràcticament tots els mitjans de comunicació, tant escrits com ràdio i televisions, amb amplis reportatges dins els seus apartats culturals.